29/09/18 Col·loqui amb Almudena Hernando. La fantasía de la individualidad.

map50_la fantasia_web

El proper dissabte 29 de setembre a les 17h, dins la jornada d’activitats en record del nostre amic i company Pablo Vaso, hem convidat a l’arqueòloga i prehistoriadora feminista Almudena Hernando per xerrar amb ella del seu llibre La fantasía de la individualidad (Traficantes de Sueños, 2018). Podeu accedir al llibre aquí.

 

L’autora explora els orígens de l’ordre patriarcal buscant respostes al perquè i quan de la dominació sobre les dones. Explica un procés històric caracteritzat per «un augment tan subtil i gradual dels trets d’individualització/poder dels homes que pot pensar-se que les pròpies dones participessin d’aquesta dinàmica sense advertir la relació de subordinació a la que acabaria donant lloc».

En la creació d’una jerarquia social encapçalada pels homes s’hauria posat en valor el concepte de la individualitat. Si bé el manteniment i cura dels vincles socials és indispensable per la supervivència de la societat, els homes van delegar aquesta tasca en les dones. Però en fer-ho, a més, la invisibilitzarien i menystindrien com una activitat de menor rellevància.

Aquest procés culminaria, a la societat occidental, en el període de la Il·lustració, amb la implantació d’un sistema de pensament mecanicista que separaria raó (lligada a la individualitat) i emoció (lligada a la comunitat). «Cuanto más usara la razón, más libre sería el ser humano, más emancipado y poderoso. Sin embargo, la puesta en práctica de ese proyecto ilustrado no ha conducido a la sociedad a la liberación y la emancipación que pretendía, sino a un creciente malestar personal y a una cosificación muy destructiva del mundo (humano y no-humano).»

ANDUJAR_09

«Esta convicción es que el individuo puede concebirse al margen de la comunidad, y que la razón puede existir al margen de la emoción; que cuanto más individualizada está una persona, menos necesita vincularse con una comunidad para sentirse segura, y que cuanto más utiliza la razón para relacionarse con el mundo, menos utiliza la emoción. Esta convicción, que rige los ideales de nuestro sistema social (fijados en la Ilustración), y sobre la que se apoya la seguridad personal de la mayor parte de los hombres que ocupan posiciones de poder, está basada en una fantasía.»

Així doncs, repassant la necessitat irrenunciable de vincles en tot ésser humà, el poder transformador de l’escriptura o la relació entre individualitat, poder i control econòmic, entre altres línies argumentals, el llibre d’Hernando posa de relleu la necessitat d’una identitat que sigui tant conscient de la seva vàlua individual com de la seva interdependència. Un model que algunes dones ja han construït des de la Modernitat. Ens recorda, però, que «si algunas mujeres acceden al poder sin poner en cuestión la lógica que lo sostiene, no estarán transformando, sino reforzando, el orden social al que creen combatir, perpetuando la subordinación de la mayoría de las demás mujeres.»

ANDUJAR_10

Il·lustrem aquesta entrada amb fotografies del poble Yanomami de l’Amazones que Claudia Andujar va realitzar entre 1971 i 1977.

instagram

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s