L’ascens del neofeixisme a Alemanya

[Traduïm aquest text escrit a Alemanya l’any passat perquè ens sembla interessant els paral·lelismes que podem establir amb el moment polític que vivim aquí però també arreu del món. És una crida a plantejar estratègies comunes per fer front als nous discursos feixistes i autoritaris.]

L’ascens del neofeixisme a Alemanya.
Alternative für Deutschland entra al parlament

Les eleccions de la passada setmana a Alemanya van dur per primera vegada el partit alemany ultra-nacionalista, neofeixista i parcialment neonazi Alternative für Deutschland (AfD) al parlament de la nació amb prop del 13% dels vots. S’uneixen així a la dotzena passada de partits d’extrema dreta que ostenten un poder polític significatiu a països europeus. Per què l’extrema dreta està guanyant terreny a la política alemanya? I què poden fer les defensores de la llibertat i la igualtat per posar fre al seu avenç?

8

La victòria de l’AfD és només conseqüència d’un procés que s’ha anat desenvolupant durant molts anys. Podem situar-los en la continuïtat de l’activitat política feixista a Alemanya des de 1945. A partir del 2014, amb l’ascens dels moviments d’extrema dreta com PEGIDA (un acrònim que es tradueix com a “Europeus Patriòtics Contra la Islamització d’Occident”) una gran part de la societat alemanya s’ha aproximat a posicions reaccionàries.

Això formava part d’una onada mundial de reacció gestada aquell any front els aixecaments de tint revolucionari a Grècia, Egipte, Espanya, Turquia i Brasil, incloent el moviment Occupy als Estats Units. Una vegada l’escletxa oberta del potencial revolucionari va tancar-se, l’extrema dreta va retornar el cop, aprofitant les crisis sense resoldre per esperonar la gent contra caps de turc (per exemple, fomentant el ressentiment anti-immigració en resposta a les onades de refugiats que arribaven des d’àrees de desastre econòmic i zones de guerra de l’Amèrica Central, Nord d’Àfrica i Orient Mitjà). Els nacionalistes van prendre el lideratge en conflictes polítics com la revolució ucraïnesa i van guanyar una sèrie de victòries electorals que culminen en l’elecció de Donald Trump. Quan no aconseguim solucionar els problemes generats pel capitalisme i la guerra colonial, això deixa el terreny de la transformació social obert pels defensors de la tirania i l’opressió.

Alemanya s’ha mantingut com la illa de prosperitat i socialdemocràcia del segle XX, beneficiada econòmicament de les crisis al sud d’Europa i del món en desenvolupament. Tanmateix, aquí també, la societat s’ha anat polaritzant lentament i progressivament. Al juliol, es produïen avalots massius a Hamburg en resposta a la cimera del G20, malgrat els esforços de més de 31.000 agents per imposar un estat policial. La dreta ha aprofitat aquests fets per exigir una política repressiva més dura.

Però el canvi cap a la dreta forma part d’un procés més profund que s’està produint arreu d’Europa i els Estats Units: l’AfD guanyava terreny juntament amb PEGIDA molt abans del G20. No per casualitat, el nombre d’atacs feixistes també ha augmentat enormement des de 2014.

L’AfD va començar com un partit que combinava ideologia liberal de lliure-mercat amb una visió nacionalista dura. Fundat en part per conservadors de l’elit oposats al finançament alemany del rescat a Grècia, el partit sempre ha volgut convertir Alemanya en una comunitat tancada; la identitat dels forasters front els quals els nacionalistes ens prometen protecció va variant a conveniència. En els darrers anys, el sector ultranacionalista, anomenat Kyffhäuser Flügel, ha guanyat més control sobre el partit convertint-lo en un projecte neofeixista. La cooperació entre l’AfD i moviments neonazis com “Die Identitären” està ben documentada.

3

L’AfD va aconseguir els seus millors èxits a l’àrea de l’antiga Alemanya oriental, on gairebé no s’hi han ubicat refugiats. [Cal recordar, front a l’anàlisi superficial d’alguns mitjans expressant que podria tractar-se d’una mena de venjança històrica a la direcció de la URSS fins la caiguda del mur, que també és originalment la zona d’eclosió i més ràpid ascens del nazisme. (NdT)] La gent sempre té més por d’allò que no ha experimentat. El capitalisme neoliberal ha passat factura a moltes comunitats de l’Alemanya de l’Est expulsant la part més jove i ambiciosa de la població, però molts votants de l’AfD són desproporcionadament benestants. La victòria d’AfD no és simplement una reacció a les dificultats econòmiques, sinó un cas de demagogs que manipulen poblacions temeroses i intolerants pel seu propi benefici.

Ja abans d’aquestes eleccions l’AfD pressionava la política alemanya en una direcció autoritària des de la seva posició dins els governs regionals. Per exemple, van demanar en moltes ocasions que el govern prohibís la web d’Indymedia [fòrum d’informació i debat d’esquerra radical (NdT)], i finalment el tancament va ser executat pel ministre conservador d’afers interns. També van modificar el consens d’allò que és acceptable dir en un context polític a Alemanya, trencant els tabús socials contra l’expressió d’idees obertament racistes, islamofòbiques i antisemites.

Els partits polítics de l’establishment alemany s’han vist agafats amb el pas creuat davant l’auge de PEGIDA i l’AfD. Sarah Wagenknecht, portaveu del partit d’esquerres Die Linke, fins i tot va expressar certa simpatia per ells. Durant l’anomenada crisi de refugiats, l’AfD va ajudar el govern a saltar d’un enfocament liberal cap a una posició reaccionària.

L’AfD té certes similituds amb l’anomenat moviment alt-right dels Estats Units. Els diputats d’AfD s’han apropiat del discurs de la “llibertat d’expressió” per legitimar l’organització feixista. Ambdós moviments tenen com a objectiu normalitzar el discurs racista i feixista per empènyer la societat cap al totalitarisme i aplanar el camí als neonazis perquè prenguin el poder de l’estat. Tota mena de grups i estructures “democràtiques” que no comparteixen els objectius de l’AfD els han ofert plataformes per difondre les seves idees en nom del “diàleg”. No obstant això, si arriben a prendre el poder, ni l’alt-right ni l’AFD tindran cap necessitat d’atorgar “llibertat d’expressió” a ningú (això és prou evident).

En un primer moment, l’antifeixisme no va saber com respondre a l’AfD. Alguns van dubtar a atacar-los doncs no semblaven els antics neo-nazis de carrer sinó “ciutadans comuns preocupats”. Durant l’últim any, però, ha quedat clar que es tracta d’un moviment de masses neofeixista. En conseqüència, l’antifeixisme ha dut a terme cada vegada més accions per obstaculitzar frontalment el seu progrés organitzatiu. Immediatament després de les eleccions, es van produir protestes contra l’AfD a Berlín i moltes altres ciutats. A Berlín, en un atac que recorda l’assassinat feixista de la Heather Heyer a Charlottesville, el passat mes d’agost un vehicle ple de membres de l’AfD va accelerar en direcció a uns manifestants, ferint-ne a dos.

Hem de deixar de pensar en els membres de l’AfD com a llunàtics i començar a prendre’ns seriosament l’amenaça que suposen. Just després de les eleccions, alguns partidaris de l’AfD van dirigir-se onejant banderes del partit a un edifici d’habitatges que acollia persones refugiades proclamant que el cremarien. Mentrestant, al Parlament, planegen els propers atacs contra moviments emancipadors.

Una part de l’antifeixisme ha temut que en oposar resistència a partits d’extrema dreta, podríem empènyer més gent conservadora a mostrar-los suport. Però els feixistes no sorgeixen de l’oposició al feixisme, són el resultat d’un reclutament feixista exitós. Hem de tractar d’apartar a la gent de l’extrema dreta per tots els mitjans (per exemple, excloent els membres de l’AfD de qualsevol esdeveniment públic, incloent reunions familiars, bars i concerts). No hauríem d’oferir-lis la possibilitat de crear la sensació que reben suport tàcit de la resta de la població, ni que presentin una imatge de legitimitat política i social.

5

En algunes ciutats alemanyes, com Flensburg, l’AfD no ha pogut trobar localitzacions que acullin els seus esdeveniments, i quan han organitzat activitats públiques, hi ha hagut tanta protesta que només s’han pogut produir enmig d’una gran presència policial. Allà on l’AfD ha trobat una forta resistència al carrer, no ha pogut augmentar significativament el percentatge de vots. Això podria ser una correlació de fets en lloc de causalitat, però ningú s’uneix a un partit feixista per convertir-se en víctima. Quan participar en activitats feixistes no els ajudi a assolir els seus objectius ni a incidir políticament, esperem que potser finalment es centrin en altres coses.

La lluita contra el feixisme només es pot vèncer als carrers, com a societat en conjunt, i no a peu d’urna. Mentre partits com l’AfD guanyin impuls a tot arreu, hem de fer un pas endavant i lluitar contra ells alhora que treballem per crear solucions genuïnament alliberadores a tots els problemes creats pel capitalisme i tota mena de jerarquies. D’Alemanya als Estats Units: bona sort, companyes. [01/10/2017]

 

Text original:
https://crimethinc.com/2017/10/01/the-rise-of-neo-fascism-in-germany-alternative-fur-deutschland-enters-the-parliament
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s