Un deseo de trabajo más barato y servicial. Migraciones, fronteras y capitalismo. Eduardo Romero. Cambalache, 2010.

7943

Un deseo de trabajo más barato y servicial. Migraciones, fronteras y capitalismo. Eduardo Romero. Cambalache, 2010.

Front a l’allau de missatges simplistes entorn les persones migrants que saturen els grans mitjans de comunicació, la demagògia racista i manipuladora de bona part de la classe política i l’opinió distorsionada que es va estenent per la nostra societat, aquest treball d’Eduardo Romero ens ajuda, una vegada més, a comprendre el fenomen quotidià i tràgic de les migracions.

L’Eduardo ataca les posicions d’alguns sindicats col·laboradors amb les polítiques migratòries del govern espanyol; ens parla de la història de les migracions i els punts de coincidència i diferència amb les actuals migracions; denuncia els discursos mediàtics i ens aporta dades fonamentals per aclarir la informació que rebem. I sobretot, analitza les dinàmiques capitalistes que afecten a les migracions. És un treball que parteix tant de la investigació com de la seva activitat quotidiana en el col·lectiu Cambalache (Úvieu, Asturies) de suport i acompanyament a persones migrants.

Més enllà d’analitzar i detallar les peripècies extremes per les que ha de passar una migrant il·legal —que també—, les brutalitats i humiliacions a que s’ha de veure sotmesa abans d’arribar a la seva destinació —que també—, l’autor ens explica les raons que empenyen a aquestes persones a marxar de casa i qui i perquè promou i es beneficia d’aquestes situacions indignes. Front a aquelles veus xenòfobes que ens repeteixen que les migrants degraden el nostre benestar, Romero ens demostra que són precisament les condicions de sotmetiment a que s’empeny a la població immigrada les que degraden les condicions de vida de totes nosaltres. Perquè és el Capitalisme escanyant-nos a totes nosaltres, treballadores, qui en treu profit.

Els governs aboquen a les migrants a la major violència i vulnerabilitat. Si aconsegueixen superar la seva maquinària acceptaran tota explotació. Les legislacions racistes, tot el control i regulació de la immigració, van encaminades a obtenir una mà d’obra submisa i adaptada a qualsevol condició laboral. No hi ha ni tan sols una intenció real d’aturar-la —tasca absurda per impossible—. L’objectiu és escanyar la voluntat de les migrants fins que no persegueixin altra cosa que la pura supervivència.

«Basta con establecer unas condiciones infrahumanas para alcanzar un permiso de residencia y trabajo, para que solamente las personas más fuertes, más resistentes, más perseverantes, alcancen dicho permiso. Un viaje de doce días en una frágil embarcación en alta mar, cuarenta días de encierro en un CIE y tres años de estancia clandestina —sobreviviendo en la economía sumergida y con la amenaza permanente de la expulsión– es una prueba infinitamente más dura que la selección que los médicos alemanes realizaban entre los aspirantes turcos a la emigración. Si logran soportar el infierno de tres años de trabajo clandestino, si se sobreponen al miedo a los cada vez más extendidos controles policiales racistas […], aún les queda —en el mejor de los casos— obtener un permiso de residencia y trabajo por arraigo social y renovarlo, durante cinco años, hasta obtener una residencia permanente. Para obtener esas renovaciones hay que acreditar que se está trabajando y cotizando. Toda una carrera de obstáculos que, en el proceso selectivo, enseña día a día la importancia de la sumisión, de la aceptación de cualquier contrato y condición laboral, pues de ello depende la renovación de los papeles.» [p.17-18, el destacat és nostre]

D’aquesta manera el Capital empitjora les condicions laborals i extreu un major benefici. Està inscrit a la història del Capitalisme. En el seu naixement va privatitzar les terres comunals i va abocar a una massa rural cap a les fàbriques i tallers. Aquells moviments que van començar sent regionals i nacionals han acabat esdevenint internacionals a l’economia globalitzada. L’excedent de mà d’obra que es genera compleix involuntàriament la funció de mantenir a la població treballadora desunida, enfrontada en una competència salvatge, sotmesa a un salari i dependent d’una empresa que en qualsevol moment pot prescindir d’ella. L’amenaça de l’atur és un recurs natural del Capitalisme i el discurs de la plena ocupació és una fal·làcia. No interessa, no és possible ni desitjable.

D’aquí el títol del llibre, si bé la migració és una pura necessitat per a moltes persones, per al Capital satisfa el desig d’un treball més barat i servil. Quan deixa de ser necessària, quan una crisi fa baixar la demanda de mà d’obra, aleshores s’atia el foc del racisme que justifiqui la seva expulsió i mesures d’explotació encara més dures. Aquests són els moments que estem vivint.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s